El mestre

El mestre és una persona amb vocació.

Els motius d'aquesta vocació són molts i molt dispars: una promesa, la inclinació per una mestra de la infància, el plaer que se sent en ensenyar alguna cosa nou, el gust d'ajudar als altres… Però sempre han d'existir. En cas contrari estem parlant d'un buròcrata més o menys eficaç. El fet de tenir vocació rares vegades sorprèn al mestre. Com els llapis, els llibres o la pissarra, la vocació és per a ell un element més del seu treball. De fet, moltes vegades el mestre s'oblida d'aquesta qualitat de la mateixa manera que nosaltres ens oblidem de respirar o del que cal fer per a pujar a una bicicleta: li ix de memòria i sense pensar.

El mestre no ho sap tot però de tot sap alguna cosa. No perquè vol anar de llestet sinó perquè genuïnament està interessat pel que ocorre al seu al voltant. Com un petit home del renaixement, sap de literatura, de música, d'astronomia, de pintura, de ferrocarrils, d'animals, de països per explorar, de videojocs, d'estadística, d'anatomia, de viatges, d'Història, de dinosaures, de cinema, de psicologia i de cançons. Quan parla d'alguna d'aquestes coses, el mestre gesticula i es mou molt: bufa vivament per a descriure el vent durant l'expedició de Shakelton a l'Antàrtida, colpeja solemnement la taula mentre descriu el moviment del cor i exclama Eureka! quan explica els principis de flotabilitat. En aquestes ocasions, part d´aquest entusiasme salta del professor al racó que té reservat cada xiquet per a guardar allò que creu interessant i digne de recordar. Aquest és el fenomen que els experts acorden etiquetar com educació.

El gran enemic del mestre no és la ignorància ni la falta de disciplina. El mestre sap que, malgrat ser perillosos, són fàcils de mantenir a ratlla. El seu enemic real és l'avorriment, aqueixa llosa pesada que fa del saber una cosa viscosa i incòmoda que s'apega a tu com un llarg estiu calorós. Davant aquest adversari, el mestre sempre està alerta en classe. Com un falcó sobrevola l'aula, atent al més lleuger besllum de badall, a la més subtil distracció. Quan dóna amb alguna d'aquests senyals d'alarma, actua ràpid per a atallar l'amenaça: fa algun comentari misteriós, proposa alguna activitat en grup, explica una anècdota interessant, planteja un problema divertit… qualsevol cosa amb tal de distraure als alumnes de les seues distraccions.

Davant ELS GRANS PROBLEMES DE LA SOCIETAT I L'EDUCACIÓ el mestre no roman indiferent, però tampoc es recrea en ells. Les retallades pressupostàries, la pèrdua d'autoritat, els canvis incessants de planificació, l'augment d'hores i alumnes, l'escàs suport de les famílies… són problemes que provoquen certa intranquil·litat en els ciutadans responsables i els anima a declamar sentències catastrofistes- ah, què va a ser del futur dels nostres fills?- sospiren mentre prenen el cafè del matí; tot seguit es forma per la cafeteria una nuvoleta tempestuosa i tots adquireixen un semblant gris i taciturn perquè aquestes asseveracions sempre conviden a reflexions melancòliques. El mestre,  malgrat ser conscient d'aquests problemes, sap que són obstacles per a la seua labor, no murs infranquejables. A aquesta conclusió arriba perquè sap que no és el seu treball millorar EL FUTUR; la seua responsabilitat és per al present de cada alumne al seu càrrec. Com puc ensenyar a dividir a Pablo? Com amb si que es reconcilien Alicia i Eva? Quins grups forme per a l'exercici d'Inglés? Quin és la millor manera d'explicar la fotosíntesi a aquesta classe? Quins textos utilitze per a treballar la Generació del 27? Com avalue el tema de la prehistòria? Aquestes són les preguntes que preocupen vivament al mestre, les altres les aparca fins que sona el timbre.

Quan ix del col·legi el mestre torna a casa un poc cansat, però és un cansament bo, el cansament d'algú que ha fet alguna cosa útil per als altres. Pot ser que de camí a la llar compartisca alguna cervesa amb un amic i intercanvie alguna experiència atractiva o, potser, es limitarà a passejar lentament mentre es desgrana la vesprada. A casa dedicarà una mica de temps a entretenir-se amb la seua família i una mica de temps per a preparar la classe de matí. En el llit, abrigallat, mentre uns altres somien amb una millor paga, una millor casa i una millor parella, ell tindrà un somni més senzill: simplement somiarà que fa millor el seu treball.

La possibilitat de somiar açò ho converteix en una gran persona.